Model pedagògic Marcet

A Marcet aconseguim que els nostres alumnes assoleixin el seu màxim potencial, inspirant-los perquè arribin a entendre el joc del futbol i sàpiguen jugar de manera intel·ligent, amb capacitat de veure, entendre, decidir i executar bé i ràpid. Però com arribem a desenvolupar aquestes habilitats?

Per trobar el talent no hem de cercar al principi, sinó al final del procés. Les habilitats emergeixen i es desenvolupen com a conseqüència d’exposar les capacitats genètiques (els dons innats per al futbol) a l’entrenament, la pràctica i l’aprenentatge intel·ligent, tenint en compte com influeixen els catalitzadors -positius o negatius- que acceleren o inhibeixen el procés dadquisició de competències.

Hi ha catalitzadors externs, com l’entorn del jugador, la família o el país d’origen. I hi ha catalitzadors interns, és a dir intrapersonals. Es tracta de la consciència que l’alumne té de les seves fortaleses i debilitats, i de la seva capacitat de veure’s a si mateix amb realisme: Qui sóc? Com sóc? Què vull? Aquí entren en joc la intel·ligència emocional, actitud positiva, autoestima i valors.

Per canalitzar tots aquests elements cap al desenvolupament del talent cal un model pedagògic enfocat a l’alumne. Per això, els professors de Marcet no ensenyen, sinó que il·luminen el jugador perquè arribi a les seves pròpies conclusions i aprengui per si mateix. En altres paraules, l’alumne ha d’aprendre a aprendre (metacognició), ja que en el procés cap al talent no sempre podrà tenir un professor al seu costat. Qualsevol acció en què s’impliqui (partits, entrenaments, experiències vitals) serveix perquè sigui capaç de progressar en el camí cap al màxim potencial.

El mètode Marcet és un procés cognitiu basat en la neurociència que consta de 11 passos:

1.- Identificació. Reconèixer les competències, coneixements, actituds i valors que d’aquí a 10 anys els directors esportius i dirigents dels clubs professionals de les millors lligues de futbol d’Europa Occidental exigiran als jugadors per contractar-los. Aquesta identificació és fruit d’un treball continuat, per la qual cosa s’actualitza constantment a mesura que s’identifiquen canvis substantius a la realitat investigada.

2.- Ponderació. Determinem per a cadascuna de les competències, coneixements, habilitats i valors identificats un pes específic en relació amb l’especialitat i la posició en el camp de cada jugador.

3.- Desglossament. Per facilitar l’aprenentatge i l’avaluació, les competències, els coneixements, les habilitats i els valors identificats es desglossen i disseccionen en comportaments molt concrets i detallats, de manera que el professor i l’avaluador només han de constatar si l’alumne fa alguna cosa o no ho fa i en quin grau d’intensitat (mai, de vegades, moltes vegades sempre).

4.- Avaluació Matrix inicial. Determina la situació i el nivell real de l’alumne en cadascuna de les competències, coneixements, habilitats i valors en el seu procés d’aprenentatge.

5.- Determinació dels objectius personalitzats per a cada alumne. Es decideix conjuntament (alumne-professor) quines competències, coneixements, habilitats i valors volem que millori i adquireixi cada alumne concret (amb nom i cognoms).

6.– Planificació. Determinar les estratègies personalitzades daprenentatge. Com i quan aconseguir que lalumne aconsegueixi els objectius determinats. Programem unes accions formatives concretes i un termini determinat.

7.- Acció. Posar en pràctica lestratègia mitjançant exercicis, jocs i activitats planificades.

8.- Reacció. Avaluem conjuntament (professor-alumne) els errors que es produeixen durant l’acció per repetir-la (reacció) amb les correccions adequades a què l’alumne ha arribat per les pròpies conclusions. Actua per convenciment, no pas per instrucció. El professor Marcet només l?indueix i l?il·lumina. Si no estem aconseguint que l’alumne assoleixi els objectius previstos, canviarem immediatament -i les vegades que calgui- les estratègies planificades per unes de noves per adaptar-nos al procés cognitiu de cada alumne concret.

9.- Avaluació Matrix. Un cop finalitzat el termini establert per assolir un objectiu, savalua a lalumne per comprovar en quin grau ho ha assolit. Quan el resultat és satisfactori, passem a establir nous objectius.

10.- Visualització del resultat. Amb l’avaluació Matrix l’alumne és conscient que està adquirint nous coneixements i competències, per això es motiva a continuar aprenent amb constància i actitud positiva.

11.- Determinació de nous objectius. Professor i alumne estableixen contínuament els nous reptes i objectius que l’alumne ha d’assolir. Es torna a repetir el procés en cada acció formativa. És el cercle de l’excel·lència.